A veure, a veure, Dalai-lama és el cap suprem del budisme, per tant també és sa santedat pels seus fidels. En una recent trobada amb les multituts de seguidors, un nen li preguntà a sa santedat si li podia fer una abraçada, concedit, el nen s’acosta i mentre dura la mostre de fervor budista, el ser suprem besa els llavis de la criatura i li diu a cau d’orella que li llepi la llengua, en presència d’altres adults. A la vista del cacau que es va organitzar, sa santedat va atribuir l’acció a una broma com les que, segons assegura la seva oficina de comunicació, acostuma a fer als seus fidels.
Molt bé d’acord. Un servidor no acostuma a prendre part d’aquests espectacles massius de caràcter religiós, però dona’t el cas, si fos jo el que em trovés en aquesta lamentable circumstància crec honestament que li fotria un puntapeu als ous. Alerta! No per malicia o discrepància, ni molt menys, sinó com a demostració del meu afany i interès per ser un bon devot. No es tracta de si els seus morros són festigosos o els ous no eren prou frescos, tant s’hi val. En fi, la propera vegada que el Dalai-lama vingui a Barcelona, al Ritz o al Arts, aniré de vacances a Mauritania, es pot pescar i dormir a la palla. I evitar un conflicte internacional. I també es broma eh, com ell.
Ara haig de tancar, però quan em tregui la mandra de sobre, els posaré al corrent d’un sarao organitzat en un àtic de 800 mts a cent metres del Vaticà. ¿Qui paga la festa? Doncs la recaptaciò del grandiós dia del Domund.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada