Al cel,
els núvols passen i descendeixen fins al mar. Semblen mocadors blancs per
saludar al nostre amor ¡Déu com t'estimo!
No és possible tanta felicitat. Un petó
als teu llavis que fan olor de vent ¡Déu
com t'estimo! Tinc ganes de plorar, Qui
pot parar al riu corrent cap al mar,les orenetes al cel que van cap al sol...¡Déu
com t'estimo!!
He jugat canviant i mesclant les paraules de
Doménico Modugno, ell glosant l’amor per la seva estimada i jo fent una lloança
a la vida, a la immensa sort de poder veure cada dia el sol, les muntanyes, el
cel...i veure créixer el nostre afany per viure. Saber i sentir què són molts
els que se'n recorden de tu, què no estàs sol. ¡Déu
com t'estimo!!
Patim per tantes coses..., ens disgustem per
tantes coses...,anhelem tantes coses què moltes vegades ens oblidem de què
tenim el major tresor que l’home pot aspirar: la vida... ¡Déu com t'estimo!! Estar envoltat d’una munió de petitons què amb
els ullets et diuen totes les paraules del món, què en tenen prou al dir ¡Avi! perquè
sentis el que no havies sentit mai... ¡Déu
com t'estimo!!
Moltes felicitats a totes i tots els que avui
celebren Sant Josep!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada